BCN Producció

BCN Producció’15 comença el procés de selecció de propostes per a la novena edició. Adreçada a la comunitat artística de Barcelona i la seva àrea d’influència, aquest procés obert incentiva la realització de projectes que necessiten recursos de producció i suport institucional per dur-se a terme.

Amb aquest programa, La Capella contribueix a donar resposta a les necessitats econòmiques i de producció dels artistes mentre segueix de prop les línies discursives de l’art actual, fidel a la seva funció d’equipament públic per a l’art contemporani.

Llista de projectes seleccionats:
Espai Cub

- I Came From There / Firas Shehadeh
- (Salón de lo intocable) / German Portal Garbarino
- Frames Rocío / Federico García Trujillo
Sala Gran
- Realisme / David Bestué
- 75º / Mar García Albert
- Cultura de dormitorio: Narraciones de adolescencia femenina / Xiana Gómez Díaz
Projectes deslocalitzats
- El visitant ideal d’una col.lecció sentimental / Enric Farrés Duran i Joana Llauradó Farrés
- Proyecto Rosoum, estrategias para un cómic árabe independiente / Salah Malouli
Projecte de comissariat
- Visceral Blue / Anna Manubens

Previous Next
Firas Shehadeh
Dimecres, 27 Maig, 2015 - Diumenge, 5 Juliol, 2015
Espai Cub

I came from there és una instal•lació visual i sonora que assaja un altre tipus de resposta a la pregunta més habitual quan arribes a un lloc nou: “D’on ets?”. Com a refugiat palestí, el treball de Firas Shehadeh explora qüestions biogràfiques i polítiques com l’origen, la identitat o l’alienació. Tot partint del poema homònim del poeta iraquià Sargon Boulus, Shehadeh intenta respondre a aquesta pregunta d’una manera diferent: “Sóc d’allà on em porta tota una història política, social i econòmica”.

David Bestué
Dimecres, 27 Maig, 2015 - Diumenge, 5 Juliol, 2015
Sala Gran

Realismo parteix d’una investigació al voltant de la història de l’enginyeria a Espanya i té com a eix central el format expositiu i el llenguatge escultòric. A mig camí entre la intervenció arquitectònica d’una plaça pública i una botiga de materials de construcció, diferents estructures i volums es distribueixen per la sala oferint un conjunt urbanístic definit per criteris de pes, equilibri i força.

Activitats programades:

- Visita comentada a l'exposició amb l'artista David Bestué
  Dimecres 17 de juny a les 18.30h

- Visita comentada a l'exposició amb l'artista David Bestué i l'arquitecte Robert Brufau
  Dimecres 1 de juliol a les 18.30h

- Cloenda d'exposició amb la performance d'Aimar Pérez Galí
  Diumenge 5 de juliol a les 12h
 
 Activitats gratuïtes sense reserva prèvia

David Bestué
Divendres, 26 Juny, 2015 - Diumenge, 5 Juliol, 2015
Visita / Performance

Visites comentades a l'exposició amb l'artista David Bestué i l'arquitecte David brufau
Cloenda de l'exposició amb performance d'Aimar Pérez Galí

 

Firas Shehadeh i David Armengol
Dimarts, 30 Juny, 2015
Xerrada

L'artista Firas Shehadeh i David Armengol parlaran sobre l'exposició, I came from there (2015), la instal·lació, el poema i la identitat post-catàstrofe

Dimarts 30 de juny a les 19h
Entrada lliure, sense reserva prèvia

La Capella
Divendres, 3 Juliol, 2015
Presentació

El divendres 3 de juliol, a les 10.30h presentació a la llibreria La Caníbal (carrer de Nàpols, 314) dels dos primers volums de la col·lecció de llibres BCN Producció’15, una col·laboració entre La Capella i Folchstudio.

Germán Portal Garbarino
Dimecres, 15 Juliol, 2015 - Diumenge, 6 Setembre, 2015
Espai Cub

Salón de lo intocable és un projecte que recrea un espai expositiu del període d’avantguardes. Es tracta d’una revisió en clau post en què el display desconstrueix i reformula algunes de les obres significatives de la modernitat mitjançant pràctiques derivades del do-it-yourself i de l’objet trouvé. Germán Portal ofereix així una relectura personal d’alguns referents artístics del segle XX, desdibuixant-ne l’aura i reinterpretant de manera crítica i paròdica la contundència de les seves formalitzacions.

Mar García Albert
Dimecres, 15 Juliol, 2015 - Diumenge, 6 Setembre, 2015
Sala Gran

75 º és un projecte pictòric que explora la condició processual i temporal de la pintura a través d’un gest performatiu i singular: exposar tota una sèrie d’obres pictòriques només durant el període de temps en el qual segueixen humides, i adaptar així la dinàmica expositiva a la durada estricta d’aquest procés. A mig camí entre la pintura, l’escultura i la performance, 75 º dóna peu a una gran instal•lació definida a través del color, la inclinació i el temps.

Germán Portal i Mar García Albert
Divendres, 4 Setembre, 2015
Visita / Presentació

Visites comentades a les exposicions amb els artistes:

- 18h Germán Portal / Salón de lo intocable

- 19h Mar Garcia Albert / 75º - Visita comentada i xerrada amb David Armengol sobre el procés i resultats de l’exposició 75º 

- 20h Presentació dels llibres BCN Producció’15 amb els seus autors Mar Garcia Albert i Germán Portal i els tutors dels respectius projectes, Mery Cuesta i David Armengol a la llibreria Múltiplos (Joaquim Costa 30)

Activitats gratuïtes, sense reserva prèvia

Xiana Gómez Díaz
Dimecres, 16 Setembre, 2015 - Diumenge, 1 Novembre, 2015
Sala Gran

L’exposició, sobre secrets, identitat i rols socials, és una exploració fascinant d’aquestes temàtiques a través de les produccions culturals que les adolescents fan en la intimitat del dormitori, quan tanquen la porta als pares i al món. L’exposició és fruit de la investigació sobre la literatura íntima i les anomenades cultures de dormitori –nom genèric que al•ludeix a les produccions que les adolescents fan en privat– que la realitzadora i artista visual Xiana Gómez-Díaz va emprendre juntament amb Carla Calleja el 2013. El concepte de cultura de dormitori va néixer de la mà de la sociòloga feminista Angela McRobbie cap a final de la dècada del 1970, arran de la necessitat de reivindicar les pràctiques femenines domèstiques en l’adolescència davant les masculines, més abordades i estudiades.

Diaris secrets, carpetes farcides d’adhesius i fotografies, autoretrats dibuixats, sobres adornats amb missatges en clau, habitacions decorades com universos bigarrats, etc. Sobre aquestes produccions privades, l’exposició fixa una mirada enriquida amb diferents enfocaments, com ara l’antropologia, la sociologia, l’art, la psicologia, la semiòtica, la narratologia i, fins i tot, la grafologia. Així és com aquestes pràctiques privades adolescents revelen els sistemes simbòlics de valors i autoritat de les autores (família, escola, comunitat, mitjans, etc.), a la vegada que permeten entreveure com funcionen els condicionaments culturals des de l’adolescència, amb vista a una valoració de la societat en general.

Cultura de dormitorio: Narraciones de adolescencia femenina (Cultura de dormitori: Narracions d’adolescència femenina) mostra fotografies, vídeos i un grapat valuós de documentació íntima original que diverses dones han donat per a la investigació. Fins ara, Xiana Gómez-Díaz ha recollit més de seixanta diaris íntims escrits durant l’adolescència per dones que avui tenen entre 22 i 55 anys. La investigació continua en curs.

Dos temes fonamentals sobrevolen tota l’exposició: el secret i l’autorepresentació. El secret és un concepte rellevant, ja que aquestes produccions culturals, que es basen en la canalització d’una pulsió íntima, es fan a porta tancada: són creacions tremendament singulars perquè no estan destinades a cap públic, sinó que recorren al secret per no ser revelades ni llegides per ningú. El diari femení com a producte industrial se sol vendre amb clau i cadenat, i les joves –com subratlla especialment l’exposició– ideen codis, jeroglífics i sistemes xifrats i d’encriptació per ocultar els seus pensaments. Aquests dos aspectes manifesten un determinat tipus d’aprenentatge des de la tendra infància sobre la gestió de la vergonya i la plusvàlua del secret.

D’altra banda, l’exposició enfoca l’adolescència com un període d’autoconstrucció de la identitat en procés. En aquesta època de la vida, una individualitat creixent però indefinida pugna i demana pas en un laberint de projeccions: les que imposa la família, les emeses pels mitjans de comunicació i les que emanen de la pròpia subjectivitat. Dibuixos, preguntes, jocs i autoretrats sobre allò que es va ser, s’és o s’hauria de ser constitueixen experiments que serveixen com a eines per buscar-se en una etapa controvertida de la vida. Actualment, el dibuix ha estat substituït progressivament pel selfie i altres pràctiques relacionades directament amb Internet i l’entorn digital. L’exposició no deixa de banda aquests llenguatges contemporanis de l’autorepresentació en la intimitat, que plantegen, no obstant això, la contradicció d’estar destinats a ser mostrats, en oposició a les pràctiques més tradicionals, que es duien a terme sota la pragmàtica del secret.

Cultura de dormitorio: Narraciones de adolescencia femenina regala una sinceritat colpidora: produccions sense protocol, d’una naturalitat i una honestedat radicals, cuinades en un context vital tan tràgic com efervescent. Els relats femenins, amb els seus codis, projeccions i condicionants, són eloqüents respecte del sistema i dels valors que aquest inocula en els individus, però també conviden a una reflexió més general sobre les etapes que tots passem en la vida.

Federico García Trujillo
Dimecres, 16 Setembre, 2015 - Diumenge, 1 Novembre, 2015
Espai Cub

El juliol del 1980 es va estrenar al cinema Bellas Artes de Sant Sebastià Rocío, de Fernando Ruiz Vergara, un documental que enregistrava la famosa romeria del Rocío des d’una dimensió antropològica de la qual aflorava, alhora, un fons sociopolític que corresponia al d’un país en un moment de transformació històrica. La crítica i el públic van reconèixer de seguida la qualitat i el valor artístic de l’obra, que va començar a rebre ràpidament premis i elogis. En primer lloc, va obtenir el premi al millor llargmetratge del I Festival de Cinema de Sevilla i, tot seguit, va ser seleccionada pel Ministeri de Cultura, juntament amb Ópera prima, de Fernando Trueba, per representar Espanya al Festival Internacional de Cinema de Venècia. Després d’aquestes primeres reaccions, però, una sèrie de fets va evidenciar l’acció encoberta de certs sectors del poder fàctic hereu del règim, en una Espanya que semblava no estar decidida a dur a terme les seves transicions. L’anunci del Ministeri de Cultura va ser només això, un titular, i el 23 de febrer del 1981 (sí, el mateix dia del cop d’Estat), la família de José María Reales Carrasco va presentar una querella per injúries greus i escarni a la religió catòlica. El jutge va acabar ordenant el segrest de totes les còpies de Rocío, un fet que, a la pràctica, és el trist exemple d’una pel•lícula censurada en democràcia.

La càrrega simptomàtica del material en qüestió palesa encara més el silenci continu que la pretesa democràcia espanyola ha hagut i ha de suportar encara per apaivagar l’afany de justícia que clama en termes de memòria històrica. Si l’oblit imposat per les forces del tardofranquisme espanyol no només ha quedat plasmat en el dictamen judicial, que argumenta que “la vivencia de la guerra civil española es tan fuerte que impide considerar los hechos ocurridos en la misma como pertenecientes a la historia”, el que resulta més obtús és que aquesta opinió s’hagi consagrat en el present, perquè la sentència continua tenint validesa legal i va acabar sent ratificada pel Tribunal Suprem. Així, doncs, l’argument judicial sosté que perquè hi hagi història abans ha d’haver-hi oblit. Aquesta és la lògica a la qual s’ha enfrontat sempre Federico García Trujillo i que ha disseccionat meticulosament a Frames Rocío.

L’oblit és una segona mort. La part interessant de l’episodi, el que és realment paradoxal i esfereïdor, és que la censura es va aplicar a un material prèviament censurat pel mateix director i el seu equip de postproducció, i així es mostra, sorprenentment i sense embuts, en la versió original del documental. Hi ha un moment en què l’atenció se centra en la manera com es produeix l’intercanvi simbòlic que permet el caos provisional de les masses exaltades pel fervor a la figura de la Verge, a canvi d’una obediència tàcita la resta de l’any a les jerarquies i a les estructures d’explotació social que hi ha a la regió des de fa segles. La tensió es posa de manifest sobretot quan Pedro Gómez Clavijo, un vell veí d’Almonte –lloc on se celebra la romeria–, narra com van tenir lloc certs crims feixistes durant la Guerra Civil i assenyala José María Reales Carrasco, un destacat terratinent i fundador de la Real Hermandad de Nuestra Señora del Rocío de Jerez de la Frontera, com a autor dels fets. Quan pronuncia el seu nom, el director aplica un tall de so mentre apareix en pantalla una fotografia de l’acusat amb una franja negra sobre el rostre, que li protegeix la identitat. De tota manera, tothom sap qui van ser els botxins. Això no s’oblida.

Sí, l’oblit és una segona mort, i quan s’imposa per la força l’hauríem de considerar també com una mena d’assassinat. En topar amb aquest corpus delicti, Federico García Trujillo s’afanya a revifar-lo. Sap que retornar la vida a aquestes memòries és sempre un procés frankensteinià, un procés implícit en l’estructura cinematogràfica, que no és sinó suturar pedaços perquè les coses se’ns tornin a presentar com si fossin vives, una vegada i una altra, amb la mateixa insistència del que no s’oblida mai. Per García Trujillo, la reanimació d’aquests dos minuts de material censurat comporta una labor manual de primer ordre, no només com a intent d’eludir la vigència de la sentència judicial que prohibeix presentar el material censurat en públic, sinó també com a estratègia de resistència a l’espectacle i a la banalització derivada de l’accés fàcil al consum. Hi ha coses de la memòria que no es poden convertir en moneda de canvi simple i grollera, en aquest mercantilisme polític del “si oblideu, tindreu democràcia”.

Federico García Trujillo (La Laguna, Tenerife, 1988) ha aconseguit atreure l’atenció de l’entorn artístic barceloní amb un treball de resignificació i recontextualització en traslladar a un suport artesanal –normalment pintura i dibuix– els continguts mediàtics que es produeixen en la nostra contemporaneïtat i, sobretot, els que es produeixen per circumstàncies històriques i que pugnen per quedar representats en el present. És llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i va estudiar un any a la Universitat Metropolitana de Manchester. Va exposar La pintura como lenguaje documental a la galeria Miscelanea de Barcelona i va ser seleccionat per participar a la biennal d’art contemporani Jove Creació Europea, una exposició que ha itinerat per diversos països europeus. També ha participat en nombroses exposicions col•lectives, entre les quals destaquen Aparteu les cadires (Can Felipa Arts Visuals, Barcelona), Escenaris de realitat (re)ficcionada (Fundació Arranz Bravo, l’Hospitalet de Llobregat), Memorias de contrabando (Centro de Arte La Recova, Santa Cruz de Tenerife) i Artificiala (Cyan Gallery, Barcelona).

Enric Farrés i Joana Llauradó
Divendres, 23 Octubre, 2015 - Diumenge, 21 Febrer, 2016
Deslocalitzat

El visitant ideal d’una col•lecció sentimental és un projecte d’investigació entorn de la col•lecció i la figura de Frederic Marès. Al Museu Frederic Marès hi trobem més de 50.000 objectes que formen una sèrie de conjunts, com ara aparells de mesura, exvots ibèrics, cabells, floreres de closques… Aquests i molts altres elements formen part de la col•lecció sentimental, fruit de l’aparent arbitrarietat del subjecte que decideix de què consta la seva col•lecció i com es visibilitza. La complexitat d’aquesta col•lecció planteja un enfrontament des de diferents posicionaments metodològics per obtenir resposta a la pregunta següent: quina pot ser l’actitud del visitant ideal d’una col•lecció sentimental?

Activitats:

  - Audioguies i tríptics disponibles des del 23 d'octubre de 2015 al 21 de febrer de 2016

  -  Visites comentades a les 17h:
      · Dijous 5 i 19 de novembre
      · Dijous 3 de desembre
      Lloc: Museu Frederic Marès
      Places limitades, reserves via mail a lacapella@bcn.cat o telèfon al 932562044

  -  Congrés dissabte 12 de desembre:
      Presentació de la publicació "El visitant ideal d'una col·lecció sentimental", BCN Producció'15
      Horari: de 10h a 19h
      Lloc: Museu Frederic Marès
      Places limitades, reserves via mail a lacapella@bcn.cat o telèfon al 932562044

 

Enric Farrés i Joana Llauradó
Divendres, 23 Octubre, 2015 - Diumenge, 21 Febrer, 2016
Deslocalitzat

El visitant ideal d’una col•lecció sentimental és un projecte d’investigació entorn de la col•lecció i la figura de Frederic Marès. Al Museu Frederic Marès hi trobem més de 50.000 objectes que formen una sèrie de conjunts, com ara aparells de mesura, exvots ibèrics, cabells, floreres de closques… Aquests i molts altres elements formen part de la col•lecció sentimental, fruit de l’aparent arbitrarietat del subjecte que decideix de què consta la seva col•lecció i com es visibilitza. La complexitat d’aquesta col•lecció planteja un enfrontament des de diferents posicionaments metodològics per obtenir resposta a la pregunta següent: quina pot ser l’actitud del visitant ideal d’una col•lecció sentimental?

Activitats:

  - Audioguies i tríptics disponibles des del 23 d'octubre de 2015 al 21 de febrer de 2016

  -  Visites comentades a les 17h:
      · Dijous 5 i 19 de novembre
      · Dijous 3 de desembre
      Lloc: Museu Frederic Marès
      Places limitades, reserves via mail a lacapella@bcn.cat o telèfon al 932562044

  -  Congrés dissabte 12 de desembre:
      Presentació de la publicació "El visitant ideal d'una col·lecció sentimental", BCN Producció'15
      Horari: de 10h a 19h
      Lloc: Museu Frederic Marès
      Places limitades, reserves via mail a lacapella@bcn.cat o telèfon al 932562044

 

Xiana Gómez i Federico García Trujillo
Divendres, 23 Octubre, 2015
Visites comentades / Presentació

La Capella
  -  18.30h Visita comentada de Federico García Trujillo a la seva exposició Frames Rocío, Espai Cub
  -  19.00h Xiana Gómez-Díaz presenta el seu projecte Cultura de dormitorio. Narraciones de adolescencia femenina, Sala Gran
Llibreria Múltiplos
  -  20.00h Presentació dels llibres BCN Producció'15 amb els seus autors: Xiana Gómez-Díaz i Federico García Trujillo i els tutors
     dels projectes, Mery Cuesta i David Armengol

Xiana Gómez
Dijous, 29 Octubre, 2015
Presentació / Col·loqui

“Cultura de dormitorio: el projecte. Passat, present i futur” 29 d'octubre de 2015, 19h

1. “Cultura de dormitorio”/ “Proyecto D”. Presentació del projecte, repassant les obres ja produides i el futur d'aquest treball.

2. Projecció “Preview: PROYECTO D”, pel·lícula documental. Fragment de 8’ aprox, pel·lícula en producció.

3. Lectura en directe de diaris d'adolescència.

4. Col·loqui amb l'audiència.

Salah Malouli
Divendres, 27 Novembre, 2015 - Dimecres, 6 Gener, 2016
Projecte deslocalitzat

Projecte Rosoum, estrategias para un cómic árabe independiente (estratègies per a un còmic àrab independent) aborda el fenomen del nombre creixent de publicacions àrabs independents per a adults que reflexionen des del llenguatge del còmic sobre la realitat política, social i quotidiana del món àrab. El projecte aplega a Barcelona quatre coneguts dibuixants àrabs (procedents de Beirut, el Caire, Tunis i Casablanca) amb la finalitat que produeixin vinyetes conjuntament, es posin en relació amb altres agents del context local i explorin estratègies per a la creació d’una xarxa artística entre els col•lectius que fan còmic en llengua àrab.

Activitats:

27 de novembre a les 19h, MACBA, auditori:
Taula rodona amb Salah Malouli, Mery Cuesta i els artistes convidats: Mohamed Shenawy Cairo, Mehdi Annassi Casablanca, Lena Merhej Beirut i Noha Habaieb, Tunísia. Modera: Francesc Ruiz, Barcelona

28 de novembre a les 18h, Llibreria Fatbottom:
Inauguració de l'exposició sobre còmic àrab independent Projecte Rosoum. Estratègies per a un còmic àrab independent
Exposició del 29 de novembre de 2015 al 6 de gener del 2016

Salah Malouli
Divendres, 27 Novembre, 2015 - Dimecres, 6 Gener, 2016
Projecte deslocalitzat

Projecte Rosoum, estrategias para un cómic árabe independiente (estratègies per a un còmic àrab independent) aborda el fenomen del nombre creixent de publicacions àrabs independents per a adults que reflexionen des del llenguatge del còmic sobre la realitat política, social i quotidiana del món àrab. El projecte aplega a Barcelona quatre coneguts dibuixants àrabs (procedents de Beirut, el Caire, Tunis i Casablanca) amb la finalitat que produeixin vinyetes conjuntament, es posin en relació amb altres agents del context local i explorin estratègies per a la creació d’una xarxa artística entre els col•lectius que fan còmic en llengua àrab.

Activitats:

27 de novembre a les 19h, MACBA, auditori:
Taula rodona amb Salah Malouli, Mery Cuesta i els artistes convidats: Mohamed Shenawy Cairo, Mehdi Annassi Casablanca, Lena Merhej Beirut i Noha Habaieb, Tunísia. Modera: Francesc Ruiz, Barcelona

28 de novembre a les 18h, Llibreria Fatbottom:
Inauguració de l'exposició sobre còmic àrab independent Projecte Rosoum. Estratègies per a un còmic àrab independent
Exposició del 29 de novembre de 2015 al 6 de gener del 2016

Comissària: Anna MANUBENS. Artistes: Andrea BÜTTNER, Valentina DESIDERI, Quim PUJOL, Sidsel MEINECHE, VERMEIR & HEIREMANS, Derek JARMAN, WERKER MAGAZINE, Isaías GRIÑOLO, Julia MONTILLA, Sergi BOTELLA, Roc JIMÉNEZ DE CISNEROS, Equipo Re
Divendres, 5 Febrer, 2016 - Diumenge, 17 Abril, 2016
Projecte de comissariat

-- Absent del sentit dels altres, estrangera accidental de la felicitat innocent, extrec de la meva depre una lucidesa suprema, metafísica. A la frontera entre la vida i la mort, de vegades tinc el sentiment orgullós de ser testimoni de la desraó de l’Ésser, de revelar l’absurditat dels vincles i dels éssers.-- (Julia Kristeva, Soleil noir. Dépression et mélancolie, 1987)

En anglès being blue –literalment, “estar blau”– és una expressió utilitzada per referir-se a un conglomerat emocional imprecís que pot evocar tristesa, davallada, malenconia, decaïment o depressió. L’argument que proposa Visceral Blue es nodreix de les possibilitats crítiques que s’obren en atribuir un color a un afecte. “Estar blau” evita la inèrcia de termes incriminatoris o normatius i, d’aquesta manera, fa que sigui més difícil considerar-se sempre fora de perill del blue. L’exposició sorgeix de la voluntat d’entendre la prominència actual del malestar blau i proposa una explicació que interpreta la tendència al blue com a efecte col·lateral del paradigma neoliberal.

Cada model econòmic dóna forma a una mena de subjecte que, no cal dir-ho, beneficia les seves dinàmiques i fins i tot s’hi mimetitza. En el cas del neoliberalisme financer, principis com l’especulació sobre el valor i la lògica del crèdit són el motor econòmic, però també el que regeix la construcció de la subjectivitat. Fent un pas més en les anàlisis dels efectes del treball cognitiu, es podria dir que totes les facetes del subjecte i de la sociabilitat estan orientades cap a l’increment de l’apreciació per suscitar inversió.

Aquesta negociació constant del valor propi a l’esfera pública posa en joc l’autoapreciació i ens situa en unes coordenades psíquiques i somàtiques específiques. En paraules de Michel Feher, és possible “associar l’especulació sobre el valor a un camp afectiu polaritzat entre la depressió i la plenitud; entre la vergonya de si i l’estima de si”. En aquest tauler, el possible fracàs a l’hora de ratificar el valor propi davant instàncies socials, laborals o polítiques impacta directament en l’autoapreciació i ens aboca al suposat pol negatiu de l’espectre, aquest conglomerat afectiu de l’“estar blau”: vergonya, desorientació i afebliment de l’estima de si.

Com que l’especulació sobre el valor propi es negocia amb criteris aliens i sistèmics, Visceral Blue va a la contra de la privatització del patiment psíquic, entenent que és pervers circumscriure al subjecte la responsabilitat d’un malestar que està lligat a circumstàncies de context.

L’exposició és, en primer lloc, un gest de publicació. Es tracta de fer possible un espai públic i comú per ensorrar-se; per no resultar tan atractiu, eficient o eloqüent com toca. En segon lloc, l’exposició insisteix en el vincle entre malestar blau i exigències econòmiques, incloent-hi treballs en què la visceralitat –una noció que mescla allò psíquic i allò físic– està connectada a instàncies econòmiques o polítiques. En moltes de les obres, les lluites polítiques tenen part del seu camp de batalla en la ment o en el cos.

Evidenciar aquest vincle persegueix no només entendre i democratitzar la davallada com a dany col·lateral d’un model, sinó també –i sobretot– pensar-la com a espai de dissidència respecte d’aquest mateix model. Visceral Blue vol restituir la bel·ligerància dins la fragilitat. Fer possible que el blue sigui visceral. Proposar que la fragilitat o la debilitat puguin ser un espai de lucidesa i d’acció, la qual cosa sovint passa per una agència comunitària. Entendre allò inadequat no només com el que no convé al sistema, sinó com allò que voluntàriament es nega a adequar-se.

Artistes que gosen habitar i admetre la fragilitat, gestos antiheroics d’apoderament, treballs que estenen la responsabilitat de la fragilitat psíquica a instàncies econòmiques i relats que obren espais –encara que siguin forats– per abandonar-se a la ressaca de tota aquesta eufòria i tot aquest sobreestímul permanent dels cocaïnòmans de Wall Street.

 

Valentina Desideri
Dimecres, 2 Març, 2016 - Diumenge, 6 Març, 2016
Sessió participativa

Activitats: Visceral Blue

Valentina Desideri: Political Therapy
Dies: 2, 3, 4, 5 a les 16h, 17.30h o 19h i 6 de març a les 11.30h i a les 13h
Lloc: La Capella 
Valentina Desideri: Political Therapy, sessions terapèutiques individuals 
Reserves: La Capella – lacapella@bcn.cat (una persona per sessió) (Només en anglès o italià)
En col·laboració amb Bar Project

Political Therapy, explicada per l’artista:

Què és Political Therapy?
* Una sessió individual d’una hora aproximadament (o més, si la conversa és agradable).
* Una ocasió per abordar la política que subverteix la dinàmica dialèctica habitual en inserir una fase de curació falsa en la teràpia.
* Una teràpia per als que no necessiten solucions sinó més aviat considerar els “problemes” com una font de pensaments i formes de vida.

Com es desenvolupa la sessió?
La persona participant assisteix a la sessió amb un problema polític que vulgui tractar.
Un “problema polític” pot ser qualsevol problema, pensament o interrogant que tingui una dimensió política i que la persona experimenti directament. Pot ser una cosa que la molesti o l’amoïni, al marge de si aquest problema se li planteja en un nivell pràctic, personal, ideològic, conceptual o existencial.
La sessió és molt senzilla.
Per començar, s’aborda breument el problema per obtenir-ne una formulació clara i concisa en forma de pregunta.
A continuació, la persona ha d’interioritzar el problema –tenir-lo present– mentre es reclina per sotmetre’s a la part “curativa” de la teràpia. La curació és el que anomeno una teràpia falsa, una pràctica de curació molt senzilla que no es basa en cap coneixement ni creença i que pot exercir qualsevol persona.
Posteriorment, s’aborda de nou el problema, però aquest cop a partir de les sensacions i els pensaments que han sorgit durant la curació. A mesura que avança la conversa, es dibuixa amb la persona un mapa conceptual del problema connectant-lo amb les sensacions, paraules i imatges enunciades.
A banda del mapa, que és anònim, la sessió no s’enregistra en cap suport i dura aproximadament una hora.

Més informació

Valentina Desideri és una artista que viu a Amsterdam. Es va formar en dansa contemporània al Centre Trinity Laban de Londres (2003-2006) i va cursar un màster en Belles Arts a l’Institut Sandberg d’Amsterdam (2011-2013). Realitza Fake Therapy i Political Therapy, coorganitza el Performing Arts Forum a França, especula per escrit amb el professor Stefano Harney, escriu biografies mitjançant la lectura de mans i participa en lectures poètiques amb la professora Denise Ferreira da Silva.

Quim Pujol
Dijous, 10 Març, 2016
Presentació

Activitats: Visceral Blue

Quim Pujol: BDSMmm
Dia: 10 de març
Hora: 19.30
Lloc: La Capella
Presentació del marc teòric i pràctic per a les sessions individuals, que es faran de l’11 de març al 3 d’abril.


 

Sergi Botella, Isaías Griñolo i Antonio Orihuela
Divendres, 1 Abril, 2016
Acció

Sergi Botella i Isaías Griñolo comenten i ramifiquen els projectes que van produir per a Visceral Blue. Tot i que parteixen de materials i universos molt diferents, les seves obres tenen en comú la intersecció d’allò poètic i allò somàtic. Tots dos treballen les paraules i el text en estret diàleg amb patrons musicals (el techno en el cas de Botella i el flamenc en el cas de Griñolo) per donar lloc a aparells que agiten tant el sentit com el sentir.

La casa de Dios – Nanomix és una cosa a mig camí entre spoken word i una (micro) sessió de techno a partir de la conjunció de dos vinils. En un dels plats, La casa de Dios (peça sonora i textual que forma part de l’exposició); a l’altre, Musick de T. Raumschmiere (Marco Haas) per a Kompakt. La mescla respecta els tempos originals dels dos treballs però juga amb les repeticions de parts dels dos discos a manera de nanomescla.

Debla de la noche (2016) és el tercer volum d’una col•lecció de llibres als quals Isaías Griñolo dóna noms de cantes flamencs. Després de Romance de las plazas (2013) i Martinete de las calles (2015), la debla és una forma de cante “de caràcter malenconiós, desolat i dolençós que habita els afores de la nit”. Aquesta sèrie de publicacions forma part d’un projecte en curs que es planteja com a registre crític del que suposa l’“era Rajoy” després de la crisi financera i de reformes com la Llei Mordassa. La presentació del llibre compta amb el poeta Antonio Orihuela, les paraules del qual recorren transversalment la col•lecció de Griñolo així com molts dels seus treballs en vídeo.

Divendres 1 d'abril, 19.30 h

Julia Montilla
Diumenge, 3 Abril, 2016
Acció

Activitats Visceral Blue:
Hora: de 13.00 a 15.00 
Lloc: plaça de la Trinitat (Sant Andreu) 
Trobada festiva iniciativa de Julia Montilla, amb mercat d’intercanvi, vermut i micro obert per a tothom